Sa Cova Blava – Una meravella a Cabrera

DSC02926.JPG

Hi ha coses que no es creuen fins que es veuen, i una  d’elles és  “Sa Cova Blava” situada a l’illa de Cabrera.

M’encanta Mallorca, com ja anireu veient amb el que vos aniré contant. No sé que té aquesta illa que cada any que hi vaig m’enganxa cada vegada més.  Sempre hi ha alguna cosa que descobrir o que et sorprèn, ja siga un bon restaurant, una cala paradisíaca i tranquil·la, un port pesquer igual de comercial que de tradicional, la gent, que tenen el seu punt, etc.

Una de les coses que sempre deixava pendent era visitar l’illa de Cabrera. Els últims anys l’excusa era que la meua filla era molt xicoteta per poder aventurar-se a una illa com eixa. Parc Natural, amb els serveis mínims de civilització, tots situats al mateix port. Illa, on la brossa que generes te l’has d’emportar tu mateix (aquesta mesura deuria aplicar-se també a moltíssims llocs naturals),  una platja principal no molt gran i altres caletes més menudes, camins de pedra i terra, vigilants del parc per tot la zona de la badia, un castell que visitar, i sobretot una immensa illa on no es pots internar sense el permís corresponent.  És a dir, paratge natural en tota regla i amb les regles estrictes i complides de parc natural.

Però aquest últim any, amb la cria de 2 anys, varem decidir passar un dia a Cabrera i contractarem la ruta turística a la Colònia de Sant Jordi. Més d’una hora de barca, amb mala sort de temporal i vòmits inclosos de majors i menuts, arribarem a l’illa. I tal com vos he dit, un port molt xicotet, eixit de l’Espanya de fa molt anys i restes restaurades del contingent militar que hi hagué.

Dia esplèndid, tranquil, amb poca gent, diria inclús massa gent per a mi que m’agrada les platges solitàries i amb una ocupació mínima.

El que realment em va impactar de tot el viatge fou la cova que visitarem a la tornada, Sa Cova Blava.

Sense conèixer molt, pensava que seria la típica cova marítima amb la característica que barques no molt grans poden entrar i permetre la visita e inclús el bany en elles. Però aquesta tenia un encant natural impressionant, el seu color blau, era com estar a dins d’una botella gegant de la famosa ginebra Bombay Saphir.

DSC02929.JPG

A pesar que la imatge , no sóc bon fotògraf, no reflexa ni el 10% de la bellesa natural que hi havia continguda a eixe racó de les Balears. Un blau natural, preciós, que al submergir-te en ell pensaves que estaves realment als mars d’un paradís.

Fins i tot varem divisar un peix  que amb els jocs de llum era de plata pura.

No sé la raó física d’aquell espectacle natural, supose que ha d’estar amb la seua orientació cap al sol de ponent i com entra a eixes hores a la cova, o tal vegada, es un fet que es veu tot el dia, no sé. Tampoc he indagat molt en buscar la raó.

Un lloc natural i que s’ha de visitar almenys una vegada en la vida.

Fotos |

http://www.flickr.com/photos/xsas/3873957820/

http://www.flickr.com/photos/xsas/3873958094/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *