Monthly Archives: juny 2010

Cuina Gastronomia Llocs Viatges

Mallorca, molt per descobrir

Mallorca, la més gran de les illes balears i destí preferit de gran part del turisme alemany així com de moltes altres nacionalitats europees, i als últims anys també d’ones de turistes espanyols.

Quasi tots la veuen com un destí típic de platja i arena, massiu,  i agoniant sense cap atractiu per la gent que busca “coses més especials”.

I és veritat, la illa té destinacions turístiques molt massificades.  Deuríeu veure com són “Los Rodriguez” alemanys i francesos, perquè no es penseu que només som els espanyols els turistes “borregos” que ho destrossem tot i no tenim respecte pels llocs i la gent.  Que va!!!, al estranger també hi tenen, però no s’arrimaven tant a la península.  Encara que la dinàmica ha canviat últimament.

Bé, doncs eixa gent s’equivoca, Mallorca, és un complet paradís per descobrir.  Està clar que presenta els clàssics llocs “agoniants” abans esmentats però si ets una persona amb un poc d’inquietuds i no t’importa fer un cert treball de recerca i prova, aniràs descobrint llocs impressionants dins d’aquesta illa.

Potser, aquest ultim comentari  ja és aplicable a molt més llocs turístics. Molt bé, això que guanyem la gent que ens agrada gaudir del llocs sense massificació.

Cala Es Carbó

Vaja per davant que sóc un enamorat de la illa, fins i tot no descarte en un futur poder retirar-me allí, i això començà ja fa uns 10 anys amb les meues primeres visites. Després d’aquest temps, de recerques de informació (llibres, internet, foros, etc), de molt de treball de camp, és a dir, rodar buscant eixos llocs perduts, trobar-me amb moltíssimes decepcions però que es paguen amplament quan descobreixes eixe lloc, cala, platja, restaurant, hotel, que anaves buscant, i realment és com esperaves. Val la pena.

Uns de les raons de perquè m’encanta aquesta illa és la gran varietat  que conté.  Hi pots trobar zones de platja d’arena, amb edificis, sense edificis, més massificades, menys massificades,  de pedra,  d’arena blanca que farien emmudir les corresponents caribenyes, platges i cales quasi verges (si, encara que parega mentira existeixen!!), zones de muntanya amb les seues rutes i activitats corresponents, zones rurals de camp, agricultura i ramaderia, zones més vip, luxe, iots i marque cares, zones més pobres de treball i ambient més estil “Callejeros”, zones cosmopolita amb tendes última moda, espais chill-out, restaurants nova cuina, restaurants cuina tradicional, etc, etc.

Però tot açò s’ha de buscar,  caminar, conduir, enganyar-se, fallar, i finalment trobar, encertar i gaudir.

Amb aquesta entrada iniciaré una serie  sobre el que em trobe en la illa cada vegada que hi vaig, el que més m’agrada i es digne de mencionar. La idea m’ha vingut al fil d’una petició d’uns companys de feina sobre on anar i que fer a Mallorca, assabentats de la meua passió per la illa. M’he posat a recopilar i m’he adonat que per no fer les feines varies vegades el millor que puc fer es contar-ho ací.  Així que ahí anem.

Dir-vos que el que busque a  Mallorca es  un turisme específic i triat. M’agrada els llocs poc massificats,  que mantinguen la puresa del seu origen, llocs tradicionals, no molt modificats per la mà “constructora” o pel “negociants alemanys”, els quals “alemanyizen” tot el que toquen; restaurant tradicionals on la cuina siga com la de sempre, hotels/hostals amb encant i bon tracte pel client, platges/cales a poder ser quan més naturals i solitàries millors, etc.

Però també, i perquè moltes vegades val la pena l’esforç,  busque moments de més “acció” amb visita a les parts més “famoses” i canyeres, amb inclús  moments de dinar al “restaurant  de menjar ràpid típic”. Hi ha moments per tot.

Com sempre dic per qualsevol amant de la gastronomia tradicional, la primera visita a un poble nou s’ha de fer al seu mercat, forn i carnisseria. Allí és on realment veuràs el que és típic de la zona.

I com a tal Mallorca també ens presenta una gastronomia impressionant. Carn, fruita, verdura, farina, ous, vi, oli, … tots treballats a l’estil mediterrani.  És la mateixa  que fem a  València, Castelló, Alacant, Catalunya, Itàlia, etc  però amb tocs propis. Productes típics com l’ensaïmada, la sobrassada,  embotits, sopes mallorquines, gató d’ametla, coca de trampo, … Ja vos els aniré presentant.

I el millor, cada vegada que hi torne, descobrisc alguna cosa nova que em manté en alt aquesta passió per la illa.

Fins prompte.

educació internet

Eformacion: Internet i Correu, benvinguts

Amb aquesta entrada voldria donar la benvinguda a aquest nou món d’Internet als meus alumnes del curs “Internet  i Correu”  que estic impartint ara mateix a la plataforma de “formació online” de la Generalitat Valenciana.

eformacion

Des fa uns quants anys vaig tutoritzant una serie de cursos pel món funcionarial de la Generalitat Valenciana que van desde la firma electrònica, passant per el paquet ofimàtic Openoffice.org fins aquest introductori al nou món d’Internet.

Aquest curs d’ “Internet i Correu” es com el primer pas que molts d’ells tenen a aquest món i per tant, la major part de les vegades aquest es veu com un mur molt alt i complicat de superar. Imagineu-vos si de colp  vos comencem a dir, que si navegació web, adreces ip, serveis i protocols, correu electrónic, ftp, http, etc això unit a una unitat primera, tot s’ha de dir, un poc carregada amb aquesta informació técnica més la corresponent històrica. Molts d’ells es senten superats.

Ah, i també una o dos avaluacions un poc dures.  L’autor del curs i de les avaluacions s’ho hauria de mirar, ;-P

Així que els vull dir que es tranquilitzen, que només és el començament, que el curs avança i aniran descobrint noves temàtiques que els agradaran moltíssim i de veritat, es faran disfrutar de tota aquesta nova ferramenta. Com per exemple, el món dels blocs. Sí, el curs aplega fins ací i tot. De fet, tenen una pràctica per obrir el seu propi bloc a alguna de les principals plataformes i entre tots visitar-nos i comentar les nostres entrades.

Benvinguts i ànim, esteu fent-ho molt bé. De veres val la pena, teniu tot un món nou que descobrir.

internet Tecnologia

Apple Ipad Wifi + 3G, l'elegit

I per fi l’entrada que faltava des de ja fa temps, fins i tot ja passada de moda amb la presentació del iphone 4 fa pocs dies.

Però el que vull contar-vos en aquesta entrada és la meua elecció final de quin model d’ipad vull comprar-me.  I dic “vull comprar-me” perquè en un arranc de realitat, aquesta compra la vull fer a l’antiga, és a dir, quan tinga els diners estalviats per ella. No està la situació actual per anar fent jocs malabaristes amb l’economia personal.

L’elecció final ha estat el Apple Ipad Wifi + 3G. Si heu llegit les meues dos entrades anteriors sobre l’ipad (Keynote d’Apple el proper 27 de Gener i I finalment Apple presentà l’iPad),  la probabilitat que fora el model 3G era molt alta.

Apple Ipad Wifi 3G

Per què?

Per la mobilitat principalment, la major part del temps d´ús del dispositiu serà fora casa, tant pel tren diari que agafe, o un altre transport públic ocasionalment, com per disposar de connexió constant a Internet per vigilar els servidors del meu xicotet projecte (ja vos contaré més endavant, però ací teniu una mostra en “alpha” Quadux).

La funcionalitat de connexió constant per consumir contingut tant com per accedir els meus correus electrònics i estar al dia amb les fonts RSS (font principal d’informació) és bàsica per mi i unida a l’obligació de l’alta disponibilitat meua per  accedir als servidors i serveis que estic gestionant la fan crítica.

Si, ho sé, estan els netbooks o fins i tot el macbook  que ja tinc, però per eixos moments “externs” no m’és gens cómode el portàtil d’apple ni els netbooks molt menys amb els seus teclats menuts.  Sentat al tren és imposible tenir-los equilibrats en una forma correcta per escriure sense haver d’invadir la zona del passager del costat o frontal. La postura més còmoda i menys invasiva de la zona annexa és la del llibre, i ahí entra al 100% un dispositiu en format “tablet”, actualment l’ipad.

Unit a aquest raonament està la mida i pes. El portaré sempre fora de casa, per tant ha de tenir una mida i pes baix., és a dir, ha de cabre en una bossa , digam casual, que porte pels meus moments d’oci. El macbook l’elimine de primeres  i el netbook, si compliria aquesta part, però el descarte per preferir la forma “tablet”.

I finalment la utilització al sofà,  lloc on també faré hores amb ell, això si, intentaré que siguen més d’oci que de feina.  Ací la forma “tablet” és la idònea, més quan , la objectiu principal es consum de contigut.

Recordar-vos que l’ús principal és per consumir contingut i per la urgència dels servidors ( accés web i  “totpoderós”  ssh).  Em veig a la platja, tant llegint un llibre com reconfigurant un server  ;-P

Sé que apretant un poc els netbooks entraríem dins les meues exigències, de fet quasi vaig adquirir un, però l’estil “tablet” el veig més idoni i a dia de hui encara no hi han opcions serioses de tablets alternatius.

Per contra, i ací comenceu a veure les meues pròpies contradiccions, comence a veure amb bons ulls l’android.  Al telèfon comence a buscar alguna cosa més oberta i no tan “ofegadament” lligada a una plataforma però açò per una altra entrada.

Solament l’he pogut provar als escaparates de les tendes corresponents i per les mils de “revisions” que s’han fe i ja em faig una idea de la utilitat que li busque. Impressionant per visionat d’imatges i video,  compleix de sobra amb navegació web i correu electrònic, per llegir llibres/pdf  no és el millor, però ho pot fer, i l’etc, etc, que em donaran les diferents aplicacions que instal·le.

Vos deixe ací  algunes revisions a tenir en compte:

– Vacio Perfecto:   http://www.vacioperfecto.com/2010/05/31/un-ipad-en-mi-lowepro/

– Arroz con nori:  http://arrozconnori.net/2010/05/31/ipad-una-nueva-manera-de-entender-internet/

– Gabriel Garcia : http://www.gabrielgarcia.com/blog/?p=47

I en “vendre les taronges”, el tenim.

A10

Foto:  Apple iPad Gallery

PD: Vos faig la meua obligada revisió quan el tinga tocat.

Fons Pantalla

Fons de Pantalla Juny – Cel obert

Iniciem el més de Juny canviant el fons de pantalla, com venint fent des d’inici d’any.

I per Juny, més on s’inicia l’estiu, època de l’any que m’encanta, i que porta tot una explosió de vida i llum, trie aquest cel blau, obert i amb un toc lleuger  de núvols que li donen una sensació agradable de lleugeressa.

FonsPantalla201006

La responsable de la foto és la meua filla Sara de tres anys que ja comença a experimentar amb la fotografia. D’un munt de fotos no aprofitables sempre n’ix una almenys d’un cert nivell. Sort, o qui sap. El temps dirà.

Bon estiu !!!