Monthly Archives: gener 2012

Musica Personal

Pedro Guerra & Lluís Llach

Fa temps que vaig sentir dues cançons d’una col·laboració  de Lluís Llach i Pedro Guerra. Les vaig “aconseguir” a l’època del Napster i els primers intercanvis de MP3  i sempre les he portat al darrere, ordinador rere ordinador.  Fins i tot, per tal de tenir-les localitzades les vaig afegir a una “copia” d’uns dels disc de Lluís que tinc.

No sabia res d’elles, només que era un directe, però res més. Vaig buscar pels discos de tots dos, però res.

I tot fins hui, que posat a escriure una entrada al blog, m’he dit, perquè no recordes aquelles dues cançons de Pedro Guerra i Lluís Llach?.  I així ha estat, després de la recerca corresponent,  obviant  els enllaços de descarrega, la única cosa “decent” ha estat els dos vídeos a Youtube (un d’ells sense imatge) i una entrada a un blog per comentar la bellesa d’una de les cançons, el blog es Mi Canción de Hoy.

La col·laboració va més enllà de la unió de dos cantautors excel·lents, va de la fusió de dos llengües, del respecte d’una per l’altra,  de la bellesa de la fussió, i sobretot  fent oblidar l’innecessari  i inutil enfrontament.  Totes dues cançons són una metàfora del que ha de ser la convivència de les llengües: unió,  fusió i bellesa

Així que ací teniu totes dues cançons fruit de la col·laboració entre Lluis Llach i Pedro Guerra, segons parèix a un concert en directe a TVE1.

 

Tot un plaer sentir-les

Disclaimer. Com s’entreveu a l’article, he fet ús del meu dret de copia privada. Per contra del que podeu pensar , també tinc discos originals i he acudit a concerts per tal fer la meua aportació amb totdos artistes.

Cuina Gastronomia Llibres

Llibre – Ferran Adrià el mago de el Bulli

Ferran Adrià, el mago de elBulliLlibre Ferran Adrià, el mago de elBulli 

per Manfred Weber-Lamberdière

Un llibre d’iniciació per conèixer la història de elBulli, de Ferran Adrià al capdavant d’ell i de tot el seu equip: Juli Soler, Albert Adrià, Oriol Castro i Eduard Xatruch, aquestos dos últims segons el llibre més centrats a elBulliTaller.

Si ets coneixedor de la història de elBulli, ja et sonaran moltes de les anècdotes, així com la evolució d’aquest restaurant. Però aquest llibre, a més de descobrir eixes histories, t’endinsarà en un recorregut d’històries dels principals personatges de la “Nouvelle cuisine” del segle XX.

Intercalat amb els episodis de elBulli vas coneixent les figures primeres d’aquest nou tipus de cuina que sorgeix a la dècada dels 70s a França i on es va presentant als diferents iniciadors que propiciaren el canvi (“André Gayot, Henri Gault i Christian Millau, qui  usaren el terme  nouvelle cuisine per descriure la cuina de  Paul Bocuse, Alain Chapel, Jean and Pierre Troisgros iMichel Guérard” Ref  [1])  fins i tot mostrar-te el famós decàleg de l’inici d’aquesta cuina i com a poc a poc avança paralelament totesdues històries.

Segueix amb les etapes post-nouvelle-cuisine fins arribar a l’actualitat permetent-te no  només conèixer elBulli i a Ferran Adrià sino també altres figures internacionals de la seua talla.

Coneixeràs curiositats de la guía Michelin, dels principals restaurants, de les lluites entre els cuiners, … per acabar amb el punt culminant de l’entrada de Ferran Adrià en el món de les arts amb el festival Dokumenta.

Acaba el llibre a un escrit del propi Ferran Adrià resumint la història de la cuina en el segle XX, incidint en el naixement de la nouvelle cuisine, de la importancia de la revolució d’aquesta nova cuina en la seua part espanyola i que només el temps mostrarà fins on ha arribat la revolució d’aquest moviment.

Molt recomanable per veure d’una manera rapida tot el món nascut de la “nouvelle cuisine” i com a punt culminant elBulli i Ferran Adrià.

Ref [1] http://en.wikipedia.org/wiki/Nouvelle_cuisine

Caixo Desastre Personal

Segon aniversari del blog

Tarta Aniversari Sara 2011Segon aniversari, ja ha arribat, dos anys des de que vaig començar aquest blog un dia de reis mags després de molt de temps de pensar-me com fer-ho.

Al final em vaig decidir mantenir-lo jo mateix i no utilitzar plataformes oficials de blogs. Ha estat un poc més de feina però ha valgut la pena, ha estat com saber que les dades sempre són meues.

Segon any, i com era d’esperar, no ha canviat gens el tema del blog. Sempre ho tinc al cap i quan em decidisc a triar-ne un, mai m’acaba d’agradar i si  he de començar a tocar-lo, ho deixe per més endavant. Així que, perquè canviar?

El ritme de publicació ha estat més o menys el mateix, si el primer any foren 45, aquest segon han estat unes 40, més unes quantes d’esborranys, així que tot segueix igual. Almenys faig el que puc per a que hi hagen unes quantes al mes. S’intenta. El que si que tinc són moltes idees i temàtiques al cap i apuntades a les notes, però les he de desenvolupar, així que, ja tinc propòsit per aquest any, plasmar aquestes idees meues al cap com articles del blog.

No sé si el blog té moltes visites, si vos dic la veritat ni controle les estadístiques. Sé que algú ho llig, pels comentaris dels més assídus, gràcies als Davids que sempre paren per ací. Com ja dic, no m’importa, aquest blog és per expressar-me i com a tal ho faig.  Això si, és d’ajuda saber que algú el llig i li és d’interès.

Aquest nou any 2012 suposa ja el meu pas oficial com a treball dels dos projectes que portava desenvolupant fins ara, quadux.net per serveis d’administració de sistemes, suport informàtic, allotjament web i dominis i educform.es per formació online/presencial i consultoria formativa. Fins ara els estava desenvolupant apart de la meua feina oficial d’administració de sistemes en ACCV, però ara, espere que per a bé, passe a treballar també per a ells però com a Quadux, amb temps per desenvolupar altres cliens tant per a Quadux com per Educform. Amb un poc d’incertidumbre però moltes ganes per portar-ho tot endavant.

Deixe un any 2011 que queda marcat per l’acomiadament a una persona molt important en la meua vida, el meu sogre Jesús. Per mi, un gran cuiners i molt més gran persona. La infermetat maldita d’aquest segle, el càncer, se’l va emportar en poc més de quatre mesos, sent un cop molt molt dur per tota la familia. I si una cosa he aprés d’aquest episodi és que cal gaudir del present, treballar i pensar en el futur però  sempre disfrutant  dels teus dia a dia, com si fos l’últim. Al cap i a la fi, la familia i els teus més propers és el que ens queda. Ara intente passar molt més temps amb la família; els meus pares i el meu germà i sobretot amb la meua dona Sonia i la meua filla Sara. Tot el temps per ells.

Així que puge a una nova barca…

“Bon vent i barca nova”

Fons Pantalla

Fons de Pantalla 2012 Gener – The Hobbit

Comencem l’any amb temàtica de cinema, Fons de Pantalla oficial de la pel·lícula The Hobbit – Desembre 2012.

Fons de Pantalla 2012-01 The Hobbit

Aprofitant la recent estrena del tràiler de la pel·lícula i les primeres imatges i contingut multimèdia agafe el fons de pantalla oficial per a aquest mes de gener.

Al igual que Bilbo comença una aventura eixint de sa casa, jo en comence un altra aquest any. Diríem que de manera oficial em dedique ja als meus projectes. En propers articles vos comente més detalls, però ja podeu veure un parell d’enllaços a la part dreta d’aquest blog.

Com em va dir un bon mestre meu al finalitzar l’institut:

“Bon vent i Barca nova”

PS. La frase és el títol d’una cançó d’Ovidi Montllor.