Monthly Archives: febrer 2012

Denuncia

#PrimaveraValenciana #IESLuisVives

Ha tornat a esclatar, des de fa unes hores la ciutat de València torna als temps de dictadura i dels “grisos”. Joves i no tan joves manifestant-se pel carrer per  uns drets que ens pertanyen i la policia, en aquest cas no de gris sinó de blau, repartint sense parar amb tàctiques militars i organitzades des de el cel pel “helicòpter”.

Primavera Valenciana

No, no.   Estem al 2012 i si posarem les imatges en blanc i negre són com les viscudes en el famós “Maig del 68” i succedanis d’aquest per totes les dictadures hagudes i per haver.

Però no. Estem a València 2012, #PrimaveraValenciana #IESLuisVives són uns dels hashtags de Twitter que s’han utilitzat per donar a conèixer aquesta barbaritat pel món. Inclús el primer diuen que ha arribat a TrendTopic mundial.

No, no, tot no és igual. Abans el poble no tenia les armes d’ara. Mòbils última generació, capturen imatges i vídeos i al moment per la connexió 3G pugen a les xarxes socials i d’allí es repliquen, repliquen, repliquen.

Hui jo ho he vist.

Jo, que vaig passar una vida escolar, d’institut i d’Universitat tranquil·la, sense res paregut pel que lluitar. No et mentiré si de vegades vaig enyorar una lluita en la que “treure el caràcter juvenil i la garra” i lluitar pels meus drets i els de la resta, i sent  major sentir-me orgullós d’eixa lluita. Grans personatges han passat per això, i de segur per això ho han estat.

I com no, la historia es repeteix, torna.

Hui sense adonar-me, m’he trobat de cara amb tot l'”escarot“. Tot un dia treballant, desconnectat i quan ja cansat arribe a l’estació de trens de València, em trobe l’escenari.

Tot el centre tancat, cotxes de policies per tot arreu. Primer la policia municipal tancat el tràfic i fent el cercle exterior, i a l’interior, els “antiavalots” amb les seues “furgonetes” característiques, moltes, massa, totes rodejant l’institut Lluís Vives que es troba al mateix cor de la ciutat. Gent per tot arreu, i jo que sent la curiositat i “necessitat” d’estar.

M’arrime fins el cantó de l’estació, enfront just de l’institut. Som gent, de totes les edats i tipus. Al fons, cap a la plaça San Agustí, es veu el cor de la manifestació, joves cridant, defenent els seus drets, poc més, soroll i més soroll, gent i més gent. Els “grisos” davant l’estació a l’espera de l’ordre de l’helicòpter.

Primavera Valenciana

Jo, no m’endinse, em quede a la vorera aportant el que podem des d’eixe lloc, fem fotografies, vídeos, etc. Som un munt de gent, i més per tots els costats, i de colp, l’ordre. Els “Grisos” carreguen, munten en formació, pistoles de boles, i furgonetes accelerant per difondre l’agrupació. Retrocedim els del lateral, passen i tornem al darrere, escapen al fons i poc més veig. Tirs, sorolls, sirenes, helicòpter.

Quedem gent a la vorera, uns quants crits, i ja tenim de cop i volta una de les formacions de “grisos” altra vegada al davant.  Es fan retrocedir, i jo, com molts, vigilant les esquenes. Tots hem llegit com les “tancades” són molt perilloses en aquestos casos. Nosaltres tenim l’entrada de l’Estació del Nord a un pas, i dins, el recinte és molt obert per quedar-se pres.

Seguim allí, i a mi em fa per analitzar els moviments dels grisos. Sempre ho he pensat, si es movem amb tàctiques militars i formacions. Les manifestacions deurien fer-se igual, fer formacions i estratègies de moviment i reivindicació, tot coordinat des d’un punt central. Veuríem qui podria més, sobretot, amb joves molt “destros” en  videojocs.

No he pogut fer més, me n’havia d’anar, obligacions que un no pot deixar, jo també lluite per una xiqueta de 5 anys. Intente aportar el meu gra, fem el que podem.

Demà les obligacions laborals em tornen a portar al centre de València. Casualitat, pot ser, però allí estarem…

PS. Sent la mala qualitat de les fotos, sense flash, ni ajustos, amb el mòbil i amb 5- 10% de bateria.

Fotos a Flickr: http://www.flickr.com//photos/xsas/sets/72157629410346151/show/

Llibres Personal

Un any de 1Libro1Euro

Encara que en un poc de retard,  voldria comentar el primer any de vida el projecte 1Libro1Euro.

1libro1euro

1Libro1Euro és un projecte que nasqué de i per a la gent d’Internet, com be mostra la firma al seu peu de la pàgina:

“Gracias a toda la comunidad de Twitter, por demostrar que Internet lo hacen personas.”

És un projecte on qualsevol autor/creador pot alliberar una de les seues obres i fer-la accessible a qualsevol, solament a canvi d’una donació “voluntària” a “Save the Children”. El procés és senzill i no forçat, es recomana que almenys dones 1€ per cada obra descarregada, però pots donar-ne més o inclús no donar-ne, es deixa a la consciència del “lector”.

I encara que parega mentira, els “internautes” donen, i no poc, demostrant que “el tot de bades” realment no és tal, i si un contingut està fàcilment accessible i a un preu raonable, les persones no tenen cap problema en gastar-se els seus diners.

Tot el contrari del que, fins ara, ha estat fent la industria del llibre, implementant sistemes caòtics, cars i amb restriccions de llicència basant-se en un model heretat del tradicional on la copia física és el suport bàsic.

Ara anem cap a un model diferent, economia d’escala, on serà més rentable vendre 100.000 copies a 1€ que 1000 a 20€, és el que han de veure i descobrir els autors i sobretot, la industria cultural.

El projecte fou idea de @juangomezjurado, periodista i escriptor de “best-sellers” , que ha entès i representa a la perfecció aquest nou paradigma de la creació i Internet. Tot començà amb un article que publicà Alejandro Sanz a ElPais on mostrava la postura típica de la industria i autors tradicionals, criminalitzant les descarregues i acusant-nos de “pirates”. Juan Gomez Jurado li feu la replica en un “imprescindible” article ” al blog Alt1040, “La Pirateria no existe”, (article de lectura obligada per realment entendre el nou model de la creació i Internet). Davant d’aquest article, Alejandro Sanz “convidà” a Juan Gomez Jurado a que alliberara la seua novel·la sense cap cost. I aquesta fou la resposta del  escriptor:

Juan Gomez Jurado 1Libro1euro

Per un temps deixà disponible la seua primera novel·la sense cost, només “convidava” a donar de forma altruista 1€ a la ONG SaveTheChildren. El tweet mostra la versió de la novel·la per iphone/ipad però també deixà disponible la versió en epub totalment lliure de DRM (sent no he trobat el tweet corresponent). I aquest senzill gest fou tot un èxit, en poques hores el projecte recaptà més de 4000 euros i en uns pocs dies després, 30.000€, demostrant el que diem, la gent si que té ganes de pagar.

Davant d’aquest èxit, i tot gestionat per Internet, promogué  la creació del projecte 1Libro1Euro junt amb altres persones que aportaren el que sabien fer, domini, disseny, llibres, etc. Hui en dia, la oferta continua amb més de 30 llibres disponibles i tot apunta que seguirà creixent.

Per mi fou tota una experiència, viure tot el procés en viu mitjançant Twitter i el descobriment de  Juan Gomez Jurado tant per les seues novel·les com per la persona que és, responent directament via twitter, sense cap “deïficació” i arribant inclús a oferir-me un llibre electrònic sense DRM d’una de les seues novel·les quan degut a la meua compra en Libranda no el tenia disponible per al meu lector electrònic. Tot un exemple que els nous creadors haurien de tenir en ment.

Fa un any d’allò, i esperem que en siguen molt més.

Ref:

http://alt1040.com/2011/02/un-libro-un-euro-y-una-oportunidad-para-cambiar-el-mundo

http://alt1040.com/2010/12/querido-alejandro-sanz-en-internet-no-existen-las-dictaduras

http://alt1040.com/2011/01/la-pirateria-no-existe

http://elpais.com/diario/2010/12/23/cultura/1293058802_850215.html

Cinema - TV Fons Pantalla

Fons de Pantalla 2012 Febrer – HAL 900

I seguim aquest Febrer amb fons de pantalla de reserva, HAL 900

 
Fons de Pantalla 2012-02 HAL 900

Sense quasi temps per fer articles al blog i molt menys al tècnic, qw33, tire mà de la reserva on tinc uns quants fons.

En aquest cas el mític HAL 900 de la pel·lícula “2001, odisea en el espacio”. Fons nítid, de color neutre i agradable per treballar amb el conegut ull roig de la màquina que ens controla.

😉