Category Archives: Cuina

Cuina Gastronomia Llibres

Llibre – Ferran Adrià el mago de el Bulli

Ferran Adrià, el mago de elBulliLlibre Ferran Adrià, el mago de elBulli 

per Manfred Weber-Lamberdière

Un llibre d’iniciació per conèixer la història de elBulli, de Ferran Adrià al capdavant d’ell i de tot el seu equip: Juli Soler, Albert Adrià, Oriol Castro i Eduard Xatruch, aquestos dos últims segons el llibre més centrats a elBulliTaller.

Si ets coneixedor de la història de elBulli, ja et sonaran moltes de les anècdotes, així com la evolució d’aquest restaurant. Però aquest llibre, a més de descobrir eixes histories, t’endinsarà en un recorregut d’històries dels principals personatges de la “Nouvelle cuisine” del segle XX.

Intercalat amb els episodis de elBulli vas coneixent les figures primeres d’aquest nou tipus de cuina que sorgeix a la dècada dels 70s a França i on es va presentant als diferents iniciadors que propiciaren el canvi (“André Gayot, Henri Gault i Christian Millau, qui  usaren el terme  nouvelle cuisine per descriure la cuina de  Paul Bocuse, Alain Chapel, Jean and Pierre Troisgros iMichel Guérard” Ref  [1])  fins i tot mostrar-te el famós decàleg de l’inici d’aquesta cuina i com a poc a poc avança paralelament totesdues històries.

Segueix amb les etapes post-nouvelle-cuisine fins arribar a l’actualitat permetent-te no  només conèixer elBulli i a Ferran Adrià sino també altres figures internacionals de la seua talla.

Coneixeràs curiositats de la guía Michelin, dels principals restaurants, de les lluites entre els cuiners, … per acabar amb el punt culminant de l’entrada de Ferran Adrià en el món de les arts amb el festival Dokumenta.

Acaba el llibre a un escrit del propi Ferran Adrià resumint la història de la cuina en el segle XX, incidint en el naixement de la nouvelle cuisine, de la importancia de la revolució d’aquesta nova cuina en la seua part espanyola i que només el temps mostrarà fins on ha arribat la revolució d’aquest moviment.

Molt recomanable per veure d’una manera rapida tot el món nascut de la “nouvelle cuisine” i com a punt culminant elBulli i Ferran Adrià.

Ref [1] http://en.wikipedia.org/wiki/Nouvelle_cuisine

Caixo Desastre Cuina Personal

Recordant Netscape a Firefox

No sóc de jugar molt amb l’aparença dels programes personalitzables que utilitze, ja siga Firefox, Thunderbird o quan usaba Gnome com a escriptori. De vegades, em trobava en ganes de “personalitzar-los”, perdia un temps  probant temes i quan algún d’ells era del meu gust, el deixava. I la cosa quedava fins que podia estar  quasi un any en tornar a tocar-los.

Ara, amb la última actualització de Firefox, el tema que solia utilitzar no tenia versió suportada, i torna a mi l’anhel personalitzador.

I recordant una estètica retro em trobe amb aquest tema per Firefox, Foxscape. Si, tal qual el nostre primer benvolgut Netscape , el primer navegador que vaig utilitzar, sobretot en aquelles primeres instal·lacions de Solaris, on venia instal·lat per defecte.

 

Recordant Netscape a Firefox

 

Amb aquest navegador foren els meus primers passos per Internet.

I que dir del mític logo de Netscape animat, només per ell val la pena el tema.

Logo NetscapeFins aviat

Cuina Gastronomia

Cervesa Artesanal Valenciana – Gram Prima

Recentment he descobert una nova cervesa artesanal valenciana, Gram Prima.

Cervesa Gram Prima - Detall Etiqueta

La vaig descobrir a la bodega que normalment frequente a Gandia. Segons em comentà el propietari  desde feia poc eren distribuidors d’aquesta marca per la zona, i ja tenien les primeres unitats per allí.

Així que com sempre faig davant els nous productes de la terra, em vaig comprar un parell per tastar-la i anar introduint-me en aquest nou camp, que tot s’ha de dir està creixent de manera considerable a la nostra terra.

Realitzada per Cerveses Montcabrer a la ciutat d’Ontinyent i encara amb poca informació sobre ella. Està només comentada en alguns blogs específics, i a la seua pàgina web poc hi ha. M’ha costat de descobrir fins i tot l’enllaç,   amb disseny antic i en construcció. Almenys ens ajuda a situar-la.

Cervesa Gram Prima

De cerveses sóc poc entès,  però vos comente a nivell casolà, que té un cert aspecte tèrbol, producte de la seua artesania, la qual cosa s’agraïx, amb sabor fort i d’un punt pesat, amb un toc diríem que torrat, però no molt.

Recomanable i sobretot si t’interessa el producte artesanal i amb personalitat.

Per la meua part he de seguir aprofundint en aques nou món de la cervesa artesanal valenciana.

 

Cuina Gastronomia Llocs Viatges

Mallorca, molt per descobrir

Mallorca, la més gran de les illes balears i destí preferit de gran part del turisme alemany així com de moltes altres nacionalitats europees, i als últims anys també d’ones de turistes espanyols.

Quasi tots la veuen com un destí típic de platja i arena, massiu,  i agoniant sense cap atractiu per la gent que busca “coses més especials”.

I és veritat, la illa té destinacions turístiques molt massificades.  Deuríeu veure com són “Los Rodriguez” alemanys i francesos, perquè no es penseu que només som els espanyols els turistes “borregos” que ho destrossem tot i no tenim respecte pels llocs i la gent.  Que va!!!, al estranger també hi tenen, però no s’arrimaven tant a la península.  Encara que la dinàmica ha canviat últimament.

Bé, doncs eixa gent s’equivoca, Mallorca, és un complet paradís per descobrir.  Està clar que presenta els clàssics llocs “agoniants” abans esmentats però si ets una persona amb un poc d’inquietuds i no t’importa fer un cert treball de recerca i prova, aniràs descobrint llocs impressionants dins d’aquesta illa.

Potser, aquest ultim comentari  ja és aplicable a molt més llocs turístics. Molt bé, això que guanyem la gent que ens agrada gaudir del llocs sense massificació.

Cala Es Carbó

Vaja per davant que sóc un enamorat de la illa, fins i tot no descarte en un futur poder retirar-me allí, i això començà ja fa uns 10 anys amb les meues primeres visites. Després d’aquest temps, de recerques de informació (llibres, internet, foros, etc), de molt de treball de camp, és a dir, rodar buscant eixos llocs perduts, trobar-me amb moltíssimes decepcions però que es paguen amplament quan descobreixes eixe lloc, cala, platja, restaurant, hotel, que anaves buscant, i realment és com esperaves. Val la pena.

Uns de les raons de perquè m’encanta aquesta illa és la gran varietat  que conté.  Hi pots trobar zones de platja d’arena, amb edificis, sense edificis, més massificades, menys massificades,  de pedra,  d’arena blanca que farien emmudir les corresponents caribenyes, platges i cales quasi verges (si, encara que parega mentira existeixen!!), zones de muntanya amb les seues rutes i activitats corresponents, zones rurals de camp, agricultura i ramaderia, zones més vip, luxe, iots i marque cares, zones més pobres de treball i ambient més estil “Callejeros”, zones cosmopolita amb tendes última moda, espais chill-out, restaurants nova cuina, restaurants cuina tradicional, etc, etc.

Però tot açò s’ha de buscar,  caminar, conduir, enganyar-se, fallar, i finalment trobar, encertar i gaudir.

Amb aquesta entrada iniciaré una serie  sobre el que em trobe en la illa cada vegada que hi vaig, el que més m’agrada i es digne de mencionar. La idea m’ha vingut al fil d’una petició d’uns companys de feina sobre on anar i que fer a Mallorca, assabentats de la meua passió per la illa. M’he posat a recopilar i m’he adonat que per no fer les feines varies vegades el millor que puc fer es contar-ho ací.  Així que ahí anem.

Dir-vos que el que busque a  Mallorca es  un turisme específic i triat. M’agrada els llocs poc massificats,  que mantinguen la puresa del seu origen, llocs tradicionals, no molt modificats per la mà “constructora” o pel “negociants alemanys”, els quals “alemanyizen” tot el que toquen; restaurant tradicionals on la cuina siga com la de sempre, hotels/hostals amb encant i bon tracte pel client, platges/cales a poder ser quan més naturals i solitàries millors, etc.

Però també, i perquè moltes vegades val la pena l’esforç,  busque moments de més “acció” amb visita a les parts més “famoses” i canyeres, amb inclús  moments de dinar al “restaurant  de menjar ràpid típic”. Hi ha moments per tot.

Com sempre dic per qualsevol amant de la gastronomia tradicional, la primera visita a un poble nou s’ha de fer al seu mercat, forn i carnisseria. Allí és on realment veuràs el que és típic de la zona.

I com a tal Mallorca també ens presenta una gastronomia impressionant. Carn, fruita, verdura, farina, ous, vi, oli, … tots treballats a l’estil mediterrani.  És la mateixa  que fem a  València, Castelló, Alacant, Catalunya, Itàlia, etc  però amb tocs propis. Productes típics com l’ensaïmada, la sobrassada,  embotits, sopes mallorquines, gató d’ametla, coca de trampo, … Ja vos els aniré presentant.

I el millor, cada vegada que hi torne, descobrisc alguna cosa nova que em manté en alt aquesta passió per la illa.

Fins prompte.

Cuina Gastronomia

Restaurant L'Ancla – Platja Daimús

M’heu de permetre començar la primera entrada sobre  restaurants amb un que m’afecta de molt a prop, és a dir, el restaurant del meu sogre Jesús Jiménez. Siga vàlid açò com a “disclaimer”.

I perquè, doncs primer per la part propera que em toca de familia, i segon, és amb qui he treballat ajudant-lo en les seues feines de restauració durant un bon grapat d’anys. No en aquest restaurant sinó en un anterior que tingué. Ara per ara tinc aparcat la meua tasca de restauració.

Comence amb ell, perquè la setmana que vé torna a agafar l’aventura d’anar pel seu compte en el món de la restauració i gastronomia. Fins hui i fa uns quants anys ha estat treballant per altres.

El nou bar-restaurant es dirà L’Ancla, i estarà situat a la platja de daimús  (veiu adreça a Google Maps).

Allí podreu saborejar  el sabor tradicional de la cuina,  començant per la secció d’arrosos tant secs como melósos, en les seues vessants de carn i peix, continuant per plats com la sarsuela de peix i marisc, gaspatxos mantxegs, cabrit amb alls,  corder al forn, “cotxinillo” i acabant per plats de carn i peix amb salses espectaculars.

Un punt molt important en la seua cuina són els plats de  les terres per on ha viscut, La Mancha, Mallorca i València, per tant, paelles, gaspatxos, “morteruelo”, embotit, corder, tumbet, porcelleta, caracols, sopes mallorquines, etc, etc.

Això si, no espereu pur luxe, és un bar-restaurant però menja com mai ho heu fet.

I la cuina és de mercat, però de mercat com cal, és a dir, depén de l’època i de la disponibilitat dels aliments pot tenir uns plats u altres. I de vegades els propis ingredients són portats pels propies clients, gent de la terra i mar que vieuen pels voltants.

I com a exemple, vos deixe l’arrós melós que ens varen fer el diumentge passat com a preparatori de la nova època.

Arròs melòs de marisc

Si aneu, no oblideu dir-li que aneu de la meu part, segur que té un detall amb vosaltres.

Restaurant L’Ancla – Jesús Jiménez  Mapa

Cuina Gastronomia

Gastronomia

Gastronomia, la meua segona gran passió. La primera com podeu reconèixer per la meua feina i per algun apunt al bloc és la tecnologia.

I com a passió meua, doncs té el seu lloc al bloc. De fet, en diverses ocasions he estat a punt que fora el meu medi de vida, però per coses de la vida no vaig triar eixe camí. Supose que no era el moment, però no descarte en un futur tornar-ho a intentar o perquè no,  retirar-me en eixe món.

ArrosMelosMarisc.JPG

En la meua vida, aquesta ha estat present en gran part d’ella fins i tot a convertir-se un punt molt important ; primer de tot la cuina de les dones properes a mi,  ma mare (com no) la primera cuina que proves i et marca per a la resta,  seguint amb la meua iaia i continuant amb la meua sogra i sobretot la meua dona, Sonia, amb una capacitat innata per fer un plat immillorable de qualsevol ingredient (li ve de família); el meu sogre, cuiner professional i per mi, un dels millor cuiners existents (exagerat, aneu un dia al seu restaurant i m’ho dieu) i el meu pare, cambrer durant gran part de la seua vida, qui fou qui m’introduí en aquest món de la gastronomia, concretament els restaurants, i sense voler-ho va aconseguir que em  picara el cuquet d’eixe món. I no te’l pots llevar de damunt.

I que vos contaré;

Restaurants,  com no, compartiré amb vosaltres els restaurants que visite o ja he visitat, si m’han agradat, preu, servei, qualitat, etc. Però no ho faré com a erudit ni crític especialitzat, ni molt menys, ja hi han prou pel món, sinó simplement com a mera opinió meua, d’una persona que li enamora eixe món i que ha estat treballant en ell durant més de 15 anys.

Vins, com no, m’encanten i de fet, era el que més m’agradava quan era cambrer, oferir un bon vi a la gent per a acompanyar els menjars . Tampoc sóc un erudit dels vins, així que no vos parlaré de conceptes abstractes o  massa “tècnics”, tot el contrari, vos diré si m’ha agradat o no, i quines sensacions he tingut, si el preu és adequat i com a molt, per a que el veig adequat.

Plats, i en la mesura que siga possible, una recepta per cuinar-lo. He fet els meus intents en la cuina, i tinc alguns plats que m’ixen prou bé, segons els arrimats, però encara queda camí per  dir que sé cuinar.

Productes tradicionals, com poden ser olis, formatges, espècies, embotits, licors, etc, per acabar de completar una bon menjar i sobretaula.

Espere que vos agrade.

Bon profit!!

Foto | Flickr Personal