Category Archives: Caixo Desastre

Caixo Desastre Personal

Segon aniversari del blog

Tarta Aniversari Sara 2011Segon aniversari, ja ha arribat, dos anys des de que vaig començar aquest blog un dia de reis mags després de molt de temps de pensar-me com fer-ho.

Al final em vaig decidir mantenir-lo jo mateix i no utilitzar plataformes oficials de blogs. Ha estat un poc més de feina però ha valgut la pena, ha estat com saber que les dades sempre són meues.

Segon any, i com era d’esperar, no ha canviat gens el tema del blog. Sempre ho tinc al cap i quan em decidisc a triar-ne un, mai m’acaba d’agradar i si  he de començar a tocar-lo, ho deixe per més endavant. Així que, perquè canviar?

El ritme de publicació ha estat més o menys el mateix, si el primer any foren 45, aquest segon han estat unes 40, més unes quantes d’esborranys, així que tot segueix igual. Almenys faig el que puc per a que hi hagen unes quantes al mes. S’intenta. El que si que tinc són moltes idees i temàtiques al cap i apuntades a les notes, però les he de desenvolupar, així que, ja tinc propòsit per aquest any, plasmar aquestes idees meues al cap com articles del blog.

No sé si el blog té moltes visites, si vos dic la veritat ni controle les estadístiques. Sé que algú ho llig, pels comentaris dels més assídus, gràcies als Davids que sempre paren per ací. Com ja dic, no m’importa, aquest blog és per expressar-me i com a tal ho faig.  Això si, és d’ajuda saber que algú el llig i li és d’interès.

Aquest nou any 2012 suposa ja el meu pas oficial com a treball dels dos projectes que portava desenvolupant fins ara, quadux.net per serveis d’administració de sistemes, suport informàtic, allotjament web i dominis i educform.es per formació online/presencial i consultoria formativa. Fins ara els estava desenvolupant apart de la meua feina oficial d’administració de sistemes en ACCV, però ara, espere que per a bé, passe a treballar també per a ells però com a Quadux, amb temps per desenvolupar altres cliens tant per a Quadux com per Educform. Amb un poc d’incertidumbre però moltes ganes per portar-ho tot endavant.

Deixe un any 2011 que queda marcat per l’acomiadament a una persona molt important en la meua vida, el meu sogre Jesús. Per mi, un gran cuiners i molt més gran persona. La infermetat maldita d’aquest segle, el càncer, se’l va emportar en poc més de quatre mesos, sent un cop molt molt dur per tota la familia. I si una cosa he aprés d’aquest episodi és que cal gaudir del present, treballar i pensar en el futur però  sempre disfrutant  dels teus dia a dia, com si fos l’últim. Al cap i a la fi, la familia i els teus més propers és el que ens queda. Ara intente passar molt més temps amb la família; els meus pares i el meu germà i sobretot amb la meua dona Sonia i la meua filla Sara. Tot el temps per ells.

Així que puge a una nova barca…

“Bon vent i barca nova”

Caixo Desastre Cuina Personal

Recordant Netscape a Firefox

No sóc de jugar molt amb l’aparença dels programes personalitzables que utilitze, ja siga Firefox, Thunderbird o quan usaba Gnome com a escriptori. De vegades, em trobava en ganes de “personalitzar-los”, perdia un temps  probant temes i quan algún d’ells era del meu gust, el deixava. I la cosa quedava fins que podia estar  quasi un any en tornar a tocar-los.

Ara, amb la última actualització de Firefox, el tema que solia utilitzar no tenia versió suportada, i torna a mi l’anhel personalitzador.

I recordant una estètica retro em trobe amb aquest tema per Firefox, Foxscape. Si, tal qual el nostre primer benvolgut Netscape , el primer navegador que vaig utilitzar, sobretot en aquelles primeres instal·lacions de Solaris, on venia instal·lat per defecte.

 

Recordant Netscape a Firefox

 

Amb aquest navegador foren els meus primers passos per Internet.

I que dir del mític logo de Netscape animat, només per ell val la pena el tema.

Logo NetscapeFins aviat

Caixo Desastre Musica

Tornant a sentir música

Des de fa uns dies cap ací estic tornat a recuperar l’interès musical, més ben dit, torne a sentir més música del que venia sent habitual.

Em recorda a l’època universitària on la música sempre ens estava envoltant, tant a les hores d’estudi com les de festa corresponent, tot unit a la “xarxa social” que es creava amb els teus companys de pis com d’estudi a les facultats. Tal vegada precursor dels mètodes actuals de difusió.

Aquella època va ésser l’inici de les gravadores de CDROM, recorde una amb velocitat x2 per 50.ooo pessetes, de les tendes d’associacions musicals, truc legal per poder llogar CDROMs originals, del naixement del format mp3, música en fitxers i que ocupava la decima part d’un CDROM, d’un programa que et permetia buscar eixos mp3 per Internet i descarregar-te’ls, si el conegut Napster, etc.

Log Napster

 

Però sobretot recorde que el que sempre hi teníem davant era la música, per tot arreu i en tot moment, descobriem nous grups a les ràdios, un company que ens ho comentava, un que aconseguia el CD i ràpidament tots ens el copiàvem,  concerts, noves publicacions, compres de discos, etc, etc.

Sí, ens copiavem discos, ens descarregavem música però gràcies a aquella època vaig aumentar el meu “espectre musical” fins un nivell que no ho haguera aconseguit sense eixe accés immediat a la música.

Després vingué la entrada en el “sistema”, feina, responsabilitats, futur,  i una certa desconnexió musical. De fet crec que aquesta fou causada més per la perduda dels meus “confidents” musicals que per les noves responsabilitats…

Però amb l’actual resorgiment de la música en streaming,  iniciat per last.fm amb la seua verten

t de xarxa social i continuat amb altre estil per Spotify junt amb altres formes de tenir disponible la teua música, Ubuntu One Mobile, estic tornant a estar “malalt de música”.

Logo Spotify

La facilitat d’accés a catàleg, d’escoltar-la, de tenir-la al moment al dispositiu musical, la tornada dels confidents, en la vessant de xarxa social, etc, estan fent que recupere aquells dies de música i torne a tenir-la present per tot arreu

Gràcies tecnologia!!!

PD. I si, seguiré descarregant música a les xarxes no oficials, compartint música en usb amb els àmics però també  pagaré per ella, ja siga per un concert, per uns discos físics, per discos en electrònic o fins i tot per l’accés a l’streaming, però ara podré triar clarament pel que pague.

Caixo Desastre Coses internet

Llibre Solidari – La España Fantasma

Aquest és un exemple del que es pot fer si un no és gran fanàtic del futbol i un esdeveniment com la primer final de un campionat mundial de futbol  de la selecció espanyola no t’apassiona en absolut.

L’autor de kurioso.es davant la “gran final” va plantejar un repte a Internet, plasmar la “soledat” dels paisatges i llocs a Espanya durant la final del campionat. Llançà el repte via twitter i en poc de temps ja tenia la gent preparada. Si, són molt els que no els agrada el futbol.

Nota: Jo he de reconèixer que si que m’agrada i un dia així vaig estar mirant-la, a més que la fotografia encara no és el meu fort.

Amb tot el material aconseguit kurioso junt l’ajuda de dos empreses del món de la “nova” edició literaria, Bubok i CimaPress, crearen el llibre solidari “La España Fantasma” amb la recopilació d’aquestos moments plasmats pels “usuaris”  i on tota la recaptació anirà destinada a la obra social Save The Children.

Tant per la idea original del projecte, retrats de la Espanya buida, com per la participació de molta gent anònima i no tant anònima, per ser una alternativa molt “kuriosa” al “mega-futbol” i damunt tenir un fi solidari vaig considerar fer la meua comanda de la primera edició allà per finals de novembre.

Com l’èxit del projecte fou gran, els enviaments es retardaren i després d’unes explicacions dels primers distribuïdors (Bubok, bon servei de suport) em tocà esperar un temps, que per coses del destí,  fou el mateix dia de l’arrivada dels Reis Mags d’Orient (crec que ho sabien i s’esperarem a portar-me’l eixe dia ;-P ).

La España Fantasma - Portada La España Fantasma - Part darrera

He de dir que només l’he fullejat i el deixe per una vesprada de tranquil·litat per degustar-lo com cal.

Si com jo voleu participar, tant a continuació com en la barra lateral (estarà disponible un temps) podeu fer la vostra comanda fent click.

La España Fantasma

Sigau solidaris, no és car, la qualitat del projecte és bona i és per una bona causa.

Caixo Desastre Coses Curiositats Personal

Llibreta Moleskine Pac-Man

Aquest ha estat un dels meus regals per part dels reis d’Orient, la llibreta Moleskine Pac-Man,  Edició Especial pel 30ª aniversari del videojoc Pac-Man

Llibreta Moleskine Pacman Frontal Llibreta Moleskine Pacman Darrera

Llibreta Moleskine Pacman Interior

Llibreta de molt bona qualitat, tapes en pell, fulles amb toc engroguit, ratlla horitzontal l i la goma característica de les llibretes Moleskine.

Amb les llibretes de notes i agendes personals sempre les he iniciades però no he aconseguit mai una dinàmica i rutina constant per mantenir-les.  Ara amb el pas a digital deixe tot aquestes gestions a la multiplicitat de dispositius i Internet,  quedant únicament aquesta/es llibretes com a punt “analògic” de pressa de notes.

Crec que en compraré alguna més

A gaudir d’elles…

PS: I amb sorpresa a la part interior darrera llibreta …

Caixo Desastre Personal

Primer aniversari del Blog

Tarta Primer Aniversari Sara Hui mateix, fa just un any, vaig començar el meu camí pel món dels blogs amb I per fi comence el meu blog.

No ha estat fàcil, ja comentava que la principal dificultat estava en la continuïtat,  en mantenir un ritme de publicació adequat a un blog personal com aquest. Han estat 45 articles publicats  amb diferents temàtiques, que com diu el títol del bloc, un poc de tot … relacionat amb la meua vida. Entrades creades des de zero,  totalment personals i en la línia d’aportar a aquest món d’Internet el meu gra d’arena per qui li puga interessar.

Un fort agraïment per la gent que de vegades es passa per ací, de forma anònima o més  visible mitjançat un comentari. No és l’objectiu d’aquest blog assolir gran número de visites, ser referència bloguera, etc, etc,  tot el contrari, és un bloc personal amb les coses que m’interessen,  però el tenir la vostra retroalimentació, amb els vostres comentaris i número de visites, un s’anima i sap que almenys hi ha gent que li és de profit.

Per aquest aquest 2011 seguirem amb la mateixa dinàmica del blog, intentant aumentar la publicació, tinc molts temes que m’agradaría anar comentat,  i a veure si al cap i a la fi em decidisc per un “tema” que m’agrade.   El que voldria es dissenyar-me jo mateix el tema del blog, però ja sabeu, “mai disposem de prou temps”.

Al terreny professional tinc molt bones expectatives per 2011, centrades en els dos projectes que estic desenvolupant com a emprenedor, quadux.net i educform.es. Un centrat en serveis de sistemes informàtics, administració d’aquestos, consultoria tècnica, allotjament, dominis i servidors i l’altre en la formació online, consultoria i gestió de formació.  Són dos projectes que evolucionen de les dues grans temàtiques que ha estat la meua vida laboral: administració de sistemes i formació.  Ja vos aniré mostrant cada un d’ells al seu temps.

Amb tot, gràcies per estar a l’altre costat i espere que vos siga de profit.

PS. La imatge que il·lustra l’article és el pastís  del primer aniversari de la meua filla,  no hi ha imatge millor per representar aquest primer any de blog.

Caixo Desastre internet Tecnologia

Edifici per Apple Store a Palma de Mallorca

Després de passar-se quasi tot l’estiu amb tanta notícia sobre on van les futures Apple Store  a les principals ciutats espanyoles així com quina seria la primera, quina la segón, etc, etc. Curiosa “competició” entre ciutats on per primera vegada, València, almenys entrava en les apostes, a mi s’em queda més ganes de més joc.

Així que aquestes vacances per la capital de les illes, en un dia de compres pel centre em vingué al cap jugar a buscar candidats per una futura Apple Store a Palma de Mallorca. Sé que no està en les primeres prioritats però tard o prompte de segur que obri una allí. Conta amb tota una illa com a clients.

Així que sense molt rebuscar em vaig trobar amb aquest edifici al carrer unió 3 , edifici àntic, no molt ben conservat i a uns dels principals carrers de Palma.

Edifici canditat Apple Store Mallorca

Com a joc almenys em vaig entretindre mentre passava la vesprada de compres.

Caixo Desastre Coses Curiositats

Botella La Casera Redició 60 anys

Les coses que ens passen de xicotets sempre queden, i aquesta és una de les coses que recorde d’aquella època,  la botella de la marca de gasosa “La Casera”, botella de vidre gros transparent amb el tap ceràmic i un ferret que el subjectat a ella.  Una vegada acabada el seu contingut es passava tot l’estiu reomplint-se amb  aigua per tal de tenir aigua freda a la nevera.

Botella La Casera Redició 60 anys

Ara La Casera ha tret una reedició per al seu 60 aniversari. És la que veieu a la foto. No és exactament la mateixa però la diferència és poca, ara mateix el tapó no és de ceràmica sino de plàstic.

I com no en acabar-se el contingut ens està proveint d’aigua fresqueta durant tot l’estiu. I que té d’especial? Doncs no sé si ho heu provat però canvia molt de tenir l’aigua a una botella de plàstic amb tap no hermètic a tenir-la en una botella de vidre gros amb tap hermètic. L’aigua es refreda abans i no es mescla amb els olors que sempre hi han a la nevera.És un vertader plaer, de veritat, proveu-ho.

Si, dona igual, amb qualsevol altra botella de vidre i tapó hermètic funciona d’igual manera, però no em negareu que aquesta té el seu éstil.

Caixo Desastre Personal

Lost El final

Nota:  Si no has vist el final de Lost tal  vegada no és convenient que llegeixes el post per possibles “spoilers“. Encara que no conte detalls exactes de la trama en si, si que comente alguns temes prou reveladors.

Lost, Perdidos en la seua traducció a Espanya, ha arribat al final.  Amb notables moviments a Internet com no podia ser d’una altra manera.

Serie amada per molts, odiada per un pocs, i oblidada per altre més pocs, i que de segur perdurarà a  l’inconscient televisiu de tots nosaltres.

Lost The End

Em vaig enganxar tard a la serie,  sabia que la estàvem fent a TVE però, tant per el mal-fer dels que programaren la serie, balls d’horari i de cadena, i per la meua encara poca afició a les series “d’Internet”, no em vaig posar.

Però passat un temps, per influència dels meus companys d’empresa d’aquella època (2008 aproximadament), ja enganxats al virus de Lost i series “online”, vaig començar a endinsar-me en ella. I ho vaig fer via visionat de les dos primeres temporades a l’iphone. Si, ho sé, em perdia eixos impressionants paisatges de l’illa, però el meu temps lliure en aquella època era molt menys que poc, i l´únic moment que tenia disponible era eixe viatge en tren diari. Fins i tot ideal per la durada del capítol, 50 minuts.

I així fou com a poc a poc vaig fer present a la meua vida Jack, Locke, Sawyer, Kate, Desmond, etc  i el món de la illa més famosa dels últims temps.  Desitjant  moltes vegades que el trajecte durara més, per poder continuar amb el següent.

El temps passà, per canvis del destí vaig tenir un  poc més de temps lliure, i junt que vaig agafar el nivell de publicació de la serie vaig entrar en la metòdica de capítol per setmana i visionat en televisió. Dels quals aquesta última temporada ha estat en una”més” que adequada compressió a Alta definició (720p).

I per fi s’apropa el final, la tant esperada última temporada amb capítol doble final el  23/05/2010 (data amb molt de sentit, sinó mireu la referència de Rafa Barberà més abaix). No em vaig plantejar seguir-lo en directe, primer per les hores matineres (estic de camí al treball) i segon per ser fidel a la forma de visionar que havia tingut amb la serie.  El mateix dia faig una miradeta pel que es diu a Internet però desistisc al moment, el personal s’en anava de la llengua a la carreara. Doncs “offline” i a la mateixa nit a acabar la serie per excel·lència del últims anys.

Mitja nit, totalment sol al sofà, la dona i la xiqueta ja estaven dormint i amb quasi dos hores per davant de l’episodi més esperat des de fa sis anys en el món televisiu on d’una vegada per totes tancarien la historia. I així fou, vaig gaudir veritablement, i en moments fins i tot emocionar, diria que quasi  plorar, en els punts més  emotius de la historia (sensible que és un a pesar del que em diuen alguns).

I després, final, la ment se’m queda amb un relax total, amb la cançó “Life And Death” i/o algunes de les seues variants, utilitzades sempre pels moments de més sentiment, sense parar de sonar a dins del cap seguit de les imatges d’eixe final, personatges, històries, encontres, final, … sobretot, totes les de la part de la Linea X (veieu el post de pjorge), les d’eixe món on tot es trobem i …  Ja sabeu.

I si, m’ha agradat el final, al igual que com molta més gent (veieu les referències als blocs que vos pose al final), la serie acaba tancada amb la historia dels personatges, no de la illa i el perquè de les coses. No calia, el valor de la serie en sí la donàvem els personatges, les seues històries, millors, pitjors, més normals, més desgraciades, etc. I de com un esdeveniment les uneix a totes a la illa, els fa evolucionar fins arribar al final. Al final que de segur tots tindrem.

Com deia Christian Shepard, al final tots morim, que importa quan i com.

De fet, més d’una vegada m’he sorprés pensant en els viatges en tren a diari que faig, quina història arrastra cada passatger, d’on ve, on va, quins problemes té, o quines alegries. Compartim existència uns segons, minuts o fins i tot alguna hora, i l´únic que es separa d’eixe Jack, Kate, Hugo, Locke, etc és un esdeveniment que puga fer que la línia de les nostres vides es creue. I que, tal vegada, al final es trobarem també.

I Lost ens deixa amb ganes de més però per a tenir i mantenir eixe estatus d’obra mestra de la televisió havia d’acabar així.  No explicant tot però si deixant ben tancada la historia, les persones.

Adéu, Lost.

PD:  Apunts altament recomanables sobre el final de la serie.

Pjorge – PLost, 6ª temporada, episodios 17 y 18, “The End” – Lectura obligatòria per entendre realment el final

Rafa Barbera – 23 de mayo de 2010

Dabo – 4 8 15 16 23 42 “In Lost-memorian”

Dvdwebz – Se acabó Lost

Sentint: Lost –  Life and Death –  Lost Season 1 Soundtrack

http://lostpedia.wikia.com/wiki/Life_and_Death_%28composition%29

http://www.youtube.com/watch?v=2Hre5fkdq-0

Caixo Desastre

IV Concentració Locosxlamoto

Aquest cap de setmana podreu gaudir a La Pobla del Duc de la IV concentració motera organitzada pel motoclub Locosxlamoto (http://www.locosxlamoto.com).

Locosxlamoto és el motoclub que des de ja fa uns anys porta promocionant l’afició motera al meu poble i voltants.  Activitats des de juntar-se a veure les carreres de MotoGP i Superbikes fins organitzar escapades als circuits per poder rodar algunes voltes com a autèntics professional.

A Locosxlamoto m’unix una historia peculiar, reconec que no sóc soci però un dels meus millor amics i soci amb l’actual projecte de Quadux (que ja vos parlaré en breu) és el fundador i crec que  actual president.  I com ja vaig contar a la corresponent entrada del bloc de Quadux, el manteniment i treball sobre la web del motoclub va desenvolupar en tota una nova aventura.

I com no, tots els anys organitzen la seua concentració en un cap de setmana completíssim.

Ací vos deixe el cartell.

IV Concentració Locosxlamoto

Ens veiem allí.

V’s

https://quadux.net/2010/04/22/locosxlamoto-com/aqu