Mallorca, la més gran de les illes balears i destí preferit de gran part del turisme alemany així com de moltes altres nacionalitats europees, i als últims anys també d’ones de turistes espanyols.

Quasi tots la veuen com un destí típic de platja i arena, massiu,  i agoniant sense cap atractiu per la gent que busca “coses més especials”.

I és veritat, la illa té destinacions turístiques molt massificades.  Deuríeu veure com són “Los Rodriguez” alemanys i francesos, perquè no es penseu que només som els espanyols els turistes “borregos” que ho destrossem tot i no tenim respecte pels llocs i la gent.  Que va!!!, al estranger també hi tenen, però no s’arrimaven tant a la península.  Encara que la dinàmica ha canviat últimament.

Bé, doncs eixa gent s’equivoca, Mallorca, és un complet paradís per descobrir.  Està clar que presenta els clàssics llocs “agoniants” abans esmentats però si ets una persona amb un poc d’inquietuds i no t’importa fer un cert treball de recerca i prova, aniràs descobrint llocs impressionants dins d’aquesta illa.

Potser, aquest ultim comentari  ja és aplicable a molt més llocs turístics. Molt bé, això que guanyem la gent que ens agrada gaudir del llocs sense massificació.

Vaja per davant que sóc un enamorat de la illa, fins i tot no descarte en un futur poder retirar-me allí, i això començà ja fa uns 10 anys amb les meues primeres visites. Després d’aquest temps, de recerques de informació (llibres, internet, foros, etc), de molt de treball de camp, és a dir, rodar buscant eixos llocs perduts, trobar-me amb moltíssimes decepcions però que es paguen amplament quan descobreixes eixe lloc, cala, platja, restaurant, hotel, que anaves buscant, i realment és com esperaves. Val la pena.

Uns de les raons de perquè m’encanta aquesta illa és la gran varietat  que conté.  Hi pots trobar zones de platja d’arena, amb edificis, sense edificis, més massificades, menys massificades,  de pedra,  d’arena blanca que farien emmudir les corresponents caribenyes, platges i cales quasi verges (si, encara que parega mentira existeixen!!), zones de muntanya amb les seues rutes i activitats corresponents, zones rurals de camp, agricultura i ramaderia, zones més vip, luxe, iots i marque cares, zones més pobres de treball i ambient més estil “Callejeros”, zones cosmopolita amb tendes última moda, espais chill-out, restaurants nova cuina, restaurants cuina tradicional, etc, etc.

Però tot açò s’ha de buscar,  caminar, conduir, enganyar-se, fallar, i finalment trobar, encertar i gaudir.

Amb aquesta entrada iniciaré una serie  sobre el que em trobe en la illa cada vegada que hi vaig, el que més m’agrada i es digne de mencionar. La idea m’ha vingut al fil d’una petició d’uns companys de feina sobre on anar i que fer a Mallorca, assabentats de la meua passió per la illa. M’he posat a recopilar i m’he adonat que per no fer les feines varies vegades el millor que puc fer es contar-ho ací.  Així que ahí anem.

Dir-vos que el que busque a  Mallorca es  un turisme específic i triat. M’agrada els llocs poc massificats,  que mantinguen la puresa del seu origen, llocs tradicionals, no molt modificats per la mà “constructora” o pel “negociants alemanys”, els quals “alemanyizen” tot el que toquen; restaurant tradicionals on la cuina siga com la de sempre, hotels/hostals amb encant i bon tracte pel client, platges/cales a poder ser quan més naturals i solitàries millors, etc.

Però també, i perquè moltes vegades val la pena l’esforç,  busque moments de més “acció” amb visita a les parts més “famoses” i canyeres, amb inclús  moments de dinar al “restaurant  de menjar ràpid típic”. Hi ha moments per tot.

Com sempre dic per qualsevol amant de la gastronomia tradicional, la primera visita a un poble nou s’ha de fer al seu mercat, forn i carnisseria. Allí és on realment veuràs el que és típic de la zona.

I com a tal Mallorca també ens presenta una gastronomia impressionant. Carn, fruita, verdura, farina, ous, vi, oli, … tots treballats a l’estil mediterrani.  És la mateixa  que fem a  València, Castelló, Alacant, Catalunya, Itàlia, etc  però amb tocs propis. Productes típics com l’ensaïmada, la sobrassada,  embotits, sopes mallorquines, gató d’ametla, coca de trampo, … Ja vos els aniré presentant.

I el millor, cada vegada que hi torne, descobrisc alguna cosa nova que em manté en alt aquesta passió per la illa.

Fins prompte.