Tag Archives: Musica

internet Musica

Walk off the Earth

Aquestos últims nadals em varen descobrir un nou grup músical per mi,  Walk off the Earth, i va ser mostrant-me aquest BRUTAL vídeo on fan una versió molt “particular” de l’èxit de Goyte – Somebody That I used to Know.

Personalment  molt millor que l’original. Impressionant com tots cinc  toquen la guitarra en seus diferents parts i sons, marcant els temps i l’escenografia del video musical.

I no, el talent d’aquest grup no és queda ahí, en un sola cançó versionada, sinó que tenen per molt més i amb diferents estils.  Vos aconselle passar-ser per la seua web i sobretot pel seu canal de youtube, els videos que fan tenen molt a dir.

Bon profit

Musica Personal

Pedro Guerra & Lluís Llach

Fa temps que vaig sentir dues cançons d’una col·laboració  de Lluís Llach i Pedro Guerra. Les vaig “aconseguir” a l’època del Napster i els primers intercanvis de MP3  i sempre les he portat al darrere, ordinador rere ordinador.  Fins i tot, per tal de tenir-les localitzades les vaig afegir a una “copia” d’uns dels disc de Lluís que tinc.

No sabia res d’elles, només que era un directe, però res més. Vaig buscar pels discos de tots dos, però res.

I tot fins hui, que posat a escriure una entrada al blog, m’he dit, perquè no recordes aquelles dues cançons de Pedro Guerra i Lluís Llach?.  I així ha estat, després de la recerca corresponent,  obviant  els enllaços de descarrega, la única cosa “decent” ha estat els dos vídeos a Youtube (un d’ells sense imatge) i una entrada a un blog per comentar la bellesa d’una de les cançons, el blog es Mi Canción de Hoy.

La col·laboració va més enllà de la unió de dos cantautors excel·lents, va de la fusió de dos llengües, del respecte d’una per l’altra,  de la bellesa de la fussió, i sobretot  fent oblidar l’innecessari  i inutil enfrontament.  Totes dues cançons són una metàfora del que ha de ser la convivència de les llengües: unió,  fusió i bellesa

Així que ací teniu totes dues cançons fruit de la col·laboració entre Lluis Llach i Pedro Guerra, segons parèix a un concert en directe a TVE1.

 

Tot un plaer sentir-les

Disclaimer. Com s’entreveu a l’article, he fet ús del meu dret de copia privada. Per contra del que podeu pensar , també tinc discos originals i he acudit a concerts per tal fer la meua aportació amb totdos artistes.

Caixo Desastre Musica

Tornant a sentir música

Des de fa uns dies cap ací estic tornat a recuperar l’interès musical, més ben dit, torne a sentir més música del que venia sent habitual.

Em recorda a l’època universitària on la música sempre ens estava envoltant, tant a les hores d’estudi com les de festa corresponent, tot unit a la “xarxa social” que es creava amb els teus companys de pis com d’estudi a les facultats. Tal vegada precursor dels mètodes actuals de difusió.

Aquella època va ésser l’inici de les gravadores de CDROM, recorde una amb velocitat x2 per 50.ooo pessetes, de les tendes d’associacions musicals, truc legal per poder llogar CDROMs originals, del naixement del format mp3, música en fitxers i que ocupava la decima part d’un CDROM, d’un programa que et permetia buscar eixos mp3 per Internet i descarregar-te’ls, si el conegut Napster, etc.

Log Napster

 

Però sobretot recorde que el que sempre hi teníem davant era la música, per tot arreu i en tot moment, descobriem nous grups a les ràdios, un company que ens ho comentava, un que aconseguia el CD i ràpidament tots ens el copiàvem,  concerts, noves publicacions, compres de discos, etc, etc.

Sí, ens copiavem discos, ens descarregavem música però gràcies a aquella època vaig aumentar el meu “espectre musical” fins un nivell que no ho haguera aconseguit sense eixe accés immediat a la música.

Després vingué la entrada en el “sistema”, feina, responsabilitats, futur,  i una certa desconnexió musical. De fet crec que aquesta fou causada més per la perduda dels meus “confidents” musicals que per les noves responsabilitats…

Però amb l’actual resorgiment de la música en streaming,  iniciat per last.fm amb la seua verten

t de xarxa social i continuat amb altre estil per Spotify junt amb altres formes de tenir disponible la teua música, Ubuntu One Mobile, estic tornant a estar “malalt de música”.

Logo Spotify

La facilitat d’accés a catàleg, d’escoltar-la, de tenir-la al moment al dispositiu musical, la tornada dels confidents, en la vessant de xarxa social, etc, estan fent que recupere aquells dies de música i torne a tenir-la present per tot arreu

Gràcies tecnologia!!!

PD. I si, seguiré descarregant música a les xarxes no oficials, compartint música en usb amb els àmics però també  pagaré per ella, ja siga per un concert, per uns discos físics, per discos en electrònic o fins i tot per l’accés a l’streaming, però ara podré triar clarament pel que pague.

Musica

Love of Lesbian – Allí donde solíamos gritar

Ja fa temps que vaig arribar al grup  Love of Lesbian,  tard i quan ja estava a primera línia dels grans grups “indie”,  anava sentint els seus discos però no va ser fins ahir quan després d’escoltar per enèsima vegada la cancò” Allí donde solíamos gritar” se’m va quedar enganxada al cap a foc, com ho fan les grans cançons i grans grups.

Note que he de recuperar l’esperit musical que tenia a l’època “universitària” on amb els companys de pis, sentíem i devoràvem una quantitat de música bestial, des de indie, rock, alternativa, folk, etc. He de recuperar-la

I amb tot Love of Lesbian – Allí donde solíamos gritar, Immensa, que ho disfruteu!!!!