Des de fa uns dies cap ací estic tornat a recuperar l’interès musical, més ben dit, torne a sentir més música del que venia sent habitual.

Em recorda a l’època universitària on la música sempre ens estava envoltant, tant a les hores d’estudi com les de festa corresponent, tot unit a la “xarxa social” que es creava amb els teus companys de pis com d’estudi a les facultats. Tal vegada precursor dels mètodes actuals de difusió.

Aquella època va ésser l’inici de les gravadores de CDROM, recorde una amb velocitat x2 per 50.ooo pessetes, de les tendes d’associacions musicals, truc legal per poder llogar CDROMs originals, del naixement del format mp3, música en fitxers i que ocupava la decima part d’un CDROM, d’un programa que et permetia buscar eixos mp3 per Internet i descarregar-te’ls, si el conegut Napster, etc.

Però sobretot recorde que el que sempre hi teníem davant era la música, per tot arreu i en tot moment, descobriem nous grups a les ràdios, un company que ens ho comentava, un que aconseguia el CD i ràpidament tots ens el copiàvem,  concerts, noves publicacions, compres de discos, etc, etc.

Sí, ens copiavem discos, ens descarregavem música però gràcies a aquella època vaig aumentar el meu “espectre musical” fins un nivell que no ho haguera aconseguit sense eixe accés immediat a la música.

Després vingué la entrada en el “sistema”, feina, responsabilitats, futur,  i una certa desconnexió musical. De fet crec que aquesta fou causada més per la perduda dels meus “confidents” musicals que per les noves responsabilitats…

Però amb l’actual resorgiment de la música en streaming,  iniciat per last.fm amb la seua verten

t de xarxa social i continuat amb altre estil per Spotify junt amb altres formes de tenir disponible la teua música, Ubuntu One Mobile, estic tornant a estar “malalt de música”.

La facilitat d’accés a catàleg, d’escoltar-la, de tenir-la al moment al dispositiu musical, la tornada dels confidents, en la vessant de xarxa social, etc, estan fent que recupere aquells dies de música i torne a tenir-la present per tot arreu

Gràcies tecnologia!!!

PD. I si, seguiré descarregant música a les xarxes no oficials, compartint música en usb amb els àmics però també  pagaré per ella, ja siga per un concert, per uns discos físics, per discos en electrònic o fins i tot per l’accés a l’streaming, però ara podré triar clarament pel que pague.