Tag Archives: xiquets

Denuncia Tecnologia

TED: Marc Koska: 1.3m raons per re-inventar la xeringa

Xarrada TED sobre una temàtica  que  la llunyania del problema ens té apartats.
[ted id=664]

 

I és la salut i medicina al tercer món. Terres on curar-se, anar al metge o que t’apliquen una medicina o injecció potser significar salvar-te la vida o la vida dels teus més propers.

Però segons ens mostra i denuncia aquest vídeo, també eixa injecció pot suposar la mort. La raó està amb la reutilització i reciclatge de les xeringues que s’utilitzen en el procés. No una vegada sino com pareix moltes.

La xarrada va a càrrec de Marc Koska, inventor de la xeringa K1 i capdavanter del projecte SafePoint i LiveSaver, projectes amb el que pretén donar a conèixer aquest problema i lluitar contra ell.  Als enllaços teniu més informació del projecte.

Veieu-la xarrada TED  fins al final, són menys de 5 minuts i la raó de l’invent està als últims 30 segons. Està en anglès però teniu subtítols en diversos idiomes.

I com diuen als comentaris de la xarrada en la web de TED, és un primer pas per fer-nos pensar i donar els següents.

educació

Mirant el món a través dels números

Aquest és un llibre que em va arribar via el meu cosí Esteban, mestre d’educació infantil i membre actiu del grup Xucurruc, un grup de treball de professors d’ensenyança infantil, amb un elevada preocupació en l’ensenyança dels xiquets i amb ganes de canviar el punt de vista de l’actual ensenyança, molt “reglada”, “quadriculada” i “condicionada”. Podeu saber més d’ells a la seua web http://www.xucurruc.org/.

He de dir que en un inici quan el meu cosí m’ho presentà vaig ser escèptic. Supose que típica reacció psicològica davant el que desconeixes, però després de les seues explicacions i de llegir aquest llibre a més de investigar un poc per Internet, puc dir que pot ser l’ensenyança del futur, o almenys, ens interessaria que ho fora.

Però Xucurruc i la nova Renovació Pedagògica, dona per altre apunt, el qual el faré quan tinga més experiència i sapiga  més del tema.

En aquest vull parlar d’uns dels seus llibres insignia, en la versió en castellà, “El Mundo a través de los números”, Editorial Milenio (http://www.edmilenio.com/ESP/llibre_milenio2.asp?id=4&id_llibre=59#)

i en la versió en valencià, “Mirant el món a través dels números”,  Pagés Editors (http://www.pageseditors.com/CAT/llibre_milenio2.asp?id=1&id_llibre=54#)

He de dir que el llibre està molt dirigit als professionals de l’ensenyança, i més concretament als d’educació infantil, a més de centrar-se en la rama de les Matemàtiques. No sóc professional, però m’interesava per diversos motius,  primer, amb la meua feina done cursos online, sempre és bò aprendre noves tècniques pedadògiques, segon, tinc una xiqueta que en breu entrarà en aquest perióde educatiu, i tercer, m’agraden les matemàtiques. Així que quan m’oferiren el llibre,  el vaig agafar amb molt d’interés.

El llibre ens presenta el model educatiu que han anat adaptant en les diverses escoles on exergeixen aquestos professors, amb resultats demostrats al llarg ja d’alguns cursos.  S’inicia amb una presentació teòrica dels métodes i del perquè d’aquestos nous métodes, per seguir després amb una explicació pràctica del que ells han fet. La part teòrica pot cansar un poc per als no-professionals, però la pràctica és altament instructiva.

Amb que em quede??

Primer amb ganes d’aprofundir més en aquestos nous métodes.  Jo sóc educat amb els métodes de sempre: diríem de llibre fixe tots els anys, deures interminables, problemes genèrics, problemes no propers  i ací ens presenta un nou món. Ganes de veure el que aporta.

I després, reconec que els métodes àntics són molt “quadriculats” i això a un xiquet que no li agrade molt la matemàtica,  pot fer-lo desistir i odiar-la per sempre. Com de segur passa. Qui no recorda, els caramels a la butxaca, els trens que van i venen,  les pomes al cabaç o similars. De segur que molts pensaven i que té a veure eixes coses amb mí.

M’agrada que es presente la matemàtica de forma aplicada, que és el que realment ens diu el llibre (perdò pel resum tant breu). Els conceptes s’assoleixen millor si se senten propers, coneguts, propis. I és el que ens presenta el llibre, problemes i conceptes matemàtics propers als xiquets: l’oratge, la classe, la loteria, comprar a la tenda, números de les cases,  quan medim, quan pesem, etc i fins i tot ginys a l’estadística.

I tot amb una orientació constant del joc. M’agrada l’afirmació que es diu, “és que els d’infantil estan sempre jugant!! Però és que és el que han de fer,  és el seu mètode d’ensenyança” (adaptada per mi).

Efectivament, està demostrat que amb joc i fent coses on un es diverteix els conceptes i coneixements s’absorbeixen  millor i es queden més arrelats.

Si teniu fills sabreu que el joc és la base de l’aprenentatge, jugant aprenen i a una velocitat endiablada.

Així que aconselle el llibre si teniu ment oberta,  creieu amb les noves tècniques i  enteneu que els xiquets tenen una ment “creativa”, i com a tal, cal fer-los aprendre seguint eixa ment que hi tenen.

Caixo Desastre

Exposició L'Art de Somiar

En uns dies es celebrarà el dia mundial de la són i els somnis, una data que per aquestes latituds tenim més assignada a San Josep i les Falles.

Jo no era coneixedor d’aquesta data, si mirem hi ha un dia mundial per moltíssimes coses, moltes d’elles molt interessants i en pro d’animar, reivindicar, cuidar, avisar, promocionar, etc, i d’altres no tantes.

Doncs gràcies als companys i amics de viscoform, i del seu projecte de promoció dels descans, salut i somnis El poder de los sueños, vaig estar assabentat  d’aquest dia.

Tot aquest raonament em portà a que em fixara en l’exposició que en aquestes dates s’estava celebrant a l’escoleta de la  meua filla,  L’escoleta Mixinetes d’Almoines, titulada “L’art de somiar”.

Detall Sara Dormint

A dita escoleta solen fer exposicions prou sovint amb els treballs manuals que realitzen els xiquets, i jo m’ho vaig prendre com una més d’aquestes sense fixar-me molt però sempre il·lusionat  ja que ahí hi havia una xicoteta participació i  treball de la meua filla.

Però  la informació del projecte de Viscoform m’ha fet fixar-me molt més en ella, no com un treball més d’escolar sinó com una vertadera exposició d’art amb una temàtica determinada, els somnis i tot el que els envolta.

Amb tot, vaig decidir demanar permís per publicar-la a internet  unes quantes fotos  i al mateix temps preguntar a l’escoleta la raó de tal exposició, tot pensant que coincidiria amb el “dia mundial de la són/somnis”. I quan ja creia jo que tot estava quadrat em digueren que no, que la raó, com totes les exposicions que allí es fan,  és que la són i els somnis  són una part molt important i amb molta presència a l’escoleta. Els xiquets i xiquetes dormen tots els dies una migdiada a una sala fosca, amb musica rel·laxant i  matalassos individualitzats (cadascú té el seu). De fet, aquesta és una de les meues tasques pendents abans d’acabar l’any, anar a veure eixe moment de migdiada on, per al meu parer, eixa habitació ha de ser un dels llocs més bonics i rel·laxants de la terra.

I com  a tal vos presente l’exposició “L’art de somiar”, amb composicions de fotos coloretjades dels propis xiquets dormint junt amb frases fetes relacionades amb la són, el dormir i els somnis, a més d’un poc d’informació general sobre elles.

L'art de Somiar

Estarà oberta fins el 23 d’abril.

Jo la visite tots els dies en recollir a la meua filla.

Que  tingueu bonics somnis …